Vallcarca
T5G2P005
Característiques
Tipus d'assentament
Colònia industrial
Protecció i reconeixement
7BCIPAC - Arquitectònic (Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya), BCIPAC – Arqueològic (Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya)
Estat de conservació
Bo (Ben conservat)
Factors deteriorament
Antròpics
Nivell d’espoliació
Baix
Condició del nucli
Abandonat
Situació actual específica
Tipus d'entitat

Entitat de població absorbida per una entitat més àmplia

Nombre de cases enderrocades o en mal estat

10

Nombre de cases que han estat recuperades / reocupades

Cap

Serveis (aigua-llum-transports, si n’hi ha)

No

Nombre d´habitants en cas d'estar habitat encara

Cap

Descripció

Vallcarca fou antigament una colònia de treballadors de la fàbrica de ciment Fradera (1903) i de les pedreres veïnes. El port fou construït l'any 1924 per donar sortida als materials de la fàbrica de ciment. EIs vaixells mercants que ancoraven al port portaven ciment a les Illes Balears i també a molts llocs de la costa de la Península. En alguns viatges de tornada portaven carbó de les mines propietat dels mateixos Fradera a La Pola Llaviana. Amb el ciment de Vallcarca es varen construir els embassaments de Susqueda i de Sau, així com molts edificis de la Universitat de Barcelona. L'any 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, els avions de les forces expedicionàries feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco varen bombardejar Vallcarca. Fou un dels objectius militars importants de la zona, a causa de la fàbrica de ciment i la connexió marítima amb Mallorca mitjançant el port. A Vallcarca vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l'estació de Renfe, que aleshores era l'únic mitjà de comunicació dels treballadors de Vallcarca i llurs famílies. El problema era la pols que infestava la zona, que ho cobria tot amb una capa blanquinosa. La fàbrica va importar una màquina d'Alemanya per eliminar la pols de l'aire, però aquesta màquina es va espatllar aviat. A la segona meitat del segle XX molts joves de la colònia de treballadors de Vallcarca van negar-se a treballar en les condicions de semiesclavatge i contaminació que havien acceptat les generacions precedents. Abandonant el domicili patern, propietat de la fàbrica, els joves s'havien d'amagar per anar a treballar a Sitges. Actualment, l'empresa Uniland és la concessionària del port de Vallcarca. L'estació del tren es va tancar definitivament l'any 1994 i les antigues residències dels treballadors estan abandonades. Això dona al lloc un aspecte fantasmagòric, sobretot a la nit. El port de Vallcarca va ser especialment actiu durant l'ampliació del port de Barcelona. 12 milions de tones de pedres del massís del Garraf s'han fet servir per als projectes d'ampliació. Actualment, hi ha qui visita la platja de Vallcarca a l'estiu, tot i que la pols de les pedreres en els dies de vent pot ser desagradable. El port de Vallcarca és actualment d'ús exclusivament industrial.

Context històric i factors de despoblament
Origen assentament ÈPOCA CONTEMPORÀNIA
2000 / 2010 abandonament

Observacions

El poblat, colònia o barriada de Vallcarca, eren cases construïdes al N de la via del tren, entre el vessant de la muntanya de la Trinitat i la riera per l’empresa Fradera per als obrers de la fàbrica. Es projectaren i feren en 1902 i 1903. En 1910 hi havia una seixantena de cases, que corresponien a la que posteriorment es va dir colònia Vella. Són els 8 grups de cases fetes a tocar la via, i les dels carrers de Laviana, València, Sant Josep, Carolinas i Barcelona. El 1910 es construí sobre la riera un pont de tres arcs, per comunicar les cases amb la fàbrica. Una part dels grups de la colònia Vella es féu en 1919. El 1935 es féu al poblat de Vallcarca un local destinat a cinema i teatre. El 26-09-1947 el poblat de Vallcarca es constituí en entitat Local Menor, amb el nom de Vallcarca. Cap als anys 1950, amb l’augment de l’activitat de la fàbrica, arribaren nous treballadors, i el 1954 calgué augmentar la colònia amb 11 grups nous, fet que significà l’ampliació, en direcció N, dels carrers de Sant Josep, Carolinas i Barcelona. Aquest nou conjunt de cases va ser conegut com la colònia Nova. I finalment, cap a 1960 es feren al SE de la colònia Vella un conjunt de blocs de pisos amb els carrers de Sitges, Montserrat i el Vinyet. D’acord amb això, el conjunt de cases del poblat de Vallcarca estava format, abans de la seva demolició, per quatre grups d'habitatges: la colònia Vella, la colònia Nova, un grup triangular d’edificis situat a l’O de la colònia Nova, amb els carrers de Montserrat, Sevilla, Sant Joan i de la Trinitat i, finalment, els blocs de pisos. Els problemes sanitaris, sobretot la pols de la fàbrica, aconsellaren tancar els habitatges, i els obrers van anar marxant o essent traslladats a altres poblacions, majoritàriament a les Roquetes de Ribes, des de finals dels anys 1960. En 1973 es va enderrocar la colònia Vella. Cap a 1975 la resta de la colònia i els edificis de serveis comunitaris, el 1979 l’església. L’última persona a marxar del poblat de Vallcarca va ser Dolors Aljaro Casas, que va viure a Vallcarca fins al juliol de 2010. En aquest indret hi ha: el barranc de Vallcarca, la cala de Vallcarca, el caseriu de Bellcarca, l'estació de tren de Vallcarca, el Fondo de Vallcarca (masia), la masia de cal Tio Cisco, la platja, el port, la riera i les xermades de Vallcarcal. La seva etimologia prové dels homònims Vall charchara (1052), valliscarcara (1055) o Valle Karchara. L’etimologia de cercar del llatí prové del nom lloc cercat o presó, així com vall cavada. L’explicació de l’etimologia de Vallcarca, acceptada generalment, sense gairebé oposició, és que vol dir “vall estreta”. S’han proposat altres interpretacions, com “vall amb una cala”, “vall amb vella vista” o “vall sorollosa”, però sense èxit. Del 1323 al 1900 hi ha documentades multitud de masies. A partir del 1901 es va començar a construir la fàbrica (cimentera), i no és fins al 1902 que no comença a funcionar. El 1904 comença a funcionar l’estació de ferrocarril. El 1913 es crea el port de Vallcarca. El 1937, la colònia rep un bombardeig, en plena guerra civil. El 1982 s’enderroca l’església. El 2006 la cimentera Porland compra els terrenys de la fàbrica per poder-hi produir-ne. El 2012, s’obre un expedient de regulació, el qual paralitza la fàbrica. El 2017, la plataforma ecologista Depana demana el desmantellament de la cimentera. El 2019, es reactiva la producció a la pedrera de Vallcarca, destinada a produir elements per a la fabricació de formigó, com morter i prefabricats. Fonts bibliogràfiques: Peculiaritats qualificatives d’alguns topònims penedesencs - Miscel·lània Penedesenca- 1978 - vol. 1 (pàg. 29-24). // Records de Vallcarca (ECO de Sitges) // Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia (1936-1975) // El terme de Sitges i la seva rodalia. Els seus noms de lloc.

Bibliografia / Webgrafia / Audiovisuals
Localització
Territori Barcelona
Comarca Garraf
Municipi Sitges
Estat / Situació actual Parcialment enderrocat
Coordenades GPS + UTM 41.24035 - 1.86424
Altitud 41
Com arribar?

S'accedeix al poble de Vallcarca agafant la carretera C-32, deixant enrere Castelldefels, entre el km 35 i 34 (anant en direcció a Sitges). Abans de passar el peatge, hi ha una desviació que passa per sota de la mateixa C-32 i que acaba arribant a la colònia abandonada de Vallcarca.

Imatges Ortofotomapes (abans i ara) aèria Mapa topogràfic