Albarells
T5G2P009
Característiques
Tipus d'assentament
Poble
Protecció i reconeixement
7BCIPAC - Arquitectònic (Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya), BCIPAC – Arqueològic (Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya)
Estat de conservació
Regular (Queden algunes cases)
Factors deteriorament
Biològics, Mediambientals
Nivell d’espoliació
Alt
Condició del nucli
Abandonat
Situació actual específica
Tipus d'entitat

Entitat de població absorbida per una entitat més àmplia

Nombre de cases en bon estat o en estat de possible recuperació

9

Nombre de cases enderrocades o en mal estat

14

Nombre de cases que han estat recuperades / reocupades

1

Serveis (aigua-llum-transports, si n’hi ha)

Si

Nombre d´habitants en cas d'estar habitat encara

Cap

Descripció

El poble d’Albarells, que ara pertany al municipi d’Argençola, es troba a l’oest de la riera del Molí; i al sud de Santa Maria del Camí, que ja pertany al terme de Veciana. El primer que veiem en arribar al poble, a l’esquerra i separada del camí, és l’església de Sant Martí, del segle XI i renovada el 1615. La llinda de la porta renaixentista conserva la inscripció: "Domus Dei et Porta Caeli", amb la data 1590. Després de la Guerra Civil va ser restaurada. A l’interior es conserven les piques baptismal i beneitera i l’altar, la resta és una total ruïna. L’edifici consta d’una nau i dues capelles laterals; el campanar s'aixeca al costat esquerre i està format per tres cossos poligonals octogonals que acaben amb barana. El cos superior de la torre del campanar està format per quatre finestres que recorren els seus quatre costats. A la part esquerra té adossat l’antic cementiri en desús i cobert de vegetació entre la qual encara s’hi pot veure algun ram de flors més o menys recent. A la dreta de l’església hi ha la rectoria totalment enrunada. Ara no té culte, i la parròquia ha passat a Santa Maria del Camí (Veciana). Ens acostem cap al poble i la primera casa que trobem i la millor conservada és can Morera, de planta baixa i dos pisos. L'accés es fa per un arc de mig punt situat a la part esquerra de la planta baixa. Al costat tenim cal Parada, que és una construcció nova dedicada a magatzem agrícola i al darrera trobem el que resta del poble on totes les cases estan ensorrades. Els noms d’alguns dels habitatges eren cal Chaco, cal Tricus, cal Arsis, cal Llop, cal Torralbas, ca la Griseta i cal Sec. Donem un tomb entre les enrunades parets i veiem encara algun portal d’arc rodó adovellat, força interessant, i un cup de vi. El lloc d'Albarells surt documentat des de l'any 986 i del castell, que fou l’origen del llinatge del mateix nom des del segle XIII, no es resta cap vestigi. Tampoc queda res del molí paperer que va tenir i que està documentat com el més antic de Catalunya, de l’any 1113. El 30 de març de 1322 l’infant Joan va vendre al prior de Montserrat la jurisdicció dels castells d’Albarells, Carbasí i Rocamora. En el fogatjament de 1365-1370 apareix amb 16 focs i pertanyent al prior de Montserrat. Sobre aquest nucli Madoz explica entre altres: ”su clima es tan sano que solo se acostumbra a padecer algunos constipados”. Es produeix blat, ordi i llegums principalment, també hi ha vinyes, oliveres i en les terres de menys qualitat s’hi planta espelta. Acaba dient que té 49 habitants. En el Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya en la segona edició de l’any 1964 esmenta que Albarells té 34 habitants.

Context històric i factors de despoblament
Origen assentament ÈPOCA BAIX-MEDIEVAL
Observacions

Actualment Albarells es troba despoblat i la majoria de cases estan ensorrades. El llogaret té aproximadament unes 500 hectàrees, en les que hi ha l’església de Sant Martí, 9 cases la majoria per rehabilitar, 14 cases i masies enrunades, 6 fonts i 4 pous. També hi ha 2 naus de nova construcció. El despoblament de zones rurals i especialment dels nuclis petits amb una estructura envellida de la població i escassa o poc diversificada activitat econòmica, sovint centrada en l’activitat agrària, sense desenvolupament industrial i un nivell de serveis insuficient ha provocat que els habitants es desplacessin a nuclis urbans més grans per a treballar i viure. En els casos de poblacions de l’Anoia ha marxat principalment cap a Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí o fora de la comarca. Potser les mesures per evitar el despoblament rural podrien venir de la renovació generacional, sobretot de la immigració jove d'origen estranger. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES: Molins Paperers a la comarca de l'Anoia // Els topònims catalans en -et / -ell // Nous índexs de relleu generacional al món rural // Les diferències en l'espai social: la conca d'Òdena (1 i 2).

Bibliografia / Webgrafia / Audiovisuals
Localització
Territori Barcelona
Comarca Anoia
Municipi Argençola
Estat / Situació actual Parcialment enderrocat
Coordenades GPS + UTM 41.62201 - 1.47911
Altitud 600
Com arribar?

Per arribar a Albarells, és necessari agafar l'N-II sortint des d'Igualada en direcció Porquerisses. Abans d'arribar a aquesta població, és necessari agafar una desviació de camins de muntanya que van per la Serra d'Albarells fins al poble mateix.

Imatges Ortofotomapes (abans i ara) aèria Mapa topogràfic