Fillol
T5G2P012
Característiques
Tipus d'assentament
Poble
Protecció i reconeixement
BCIPAC – Arqueològic (Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya)
Estat de conservació
Bo (Ben conservat)
Factors deteriorament
Biològics
Nivell d’espoliació
Baix
Condició del nucli
Nucli viu
Situació actual específica
Tipus d'entitat

Entitat de població absorbida per una entitat més àmplia

Nombre de cases en bon estat o en estat de possible recuperació

17

Nombre de cases enderrocades o en mal estat

8

Nombre de cases que han estat recuperades / reocupades

Desconegut

Serveis (aigua-llum-transports, si n’hi ha)

Si

Nombre d´habitants en cas d'estar habitat encara

17

Descripció

L'antic poble de Fillol (dit popularment Fiol) va ser un municipi independent des del segle XVI fins al XIX, que va passar a dependre de Sant Martí de Tous, situat a la Conca d’Òdena. El castell de Sant Martí de Tous (960) és, en l'actualitat, una gran casa pairal fortificada que conserva l'esquema arquitectònic medieval a la planta baixa, però que ha sofert nombroses modificacions amb incorporacions del gòtic i posteriors restauracions. Si bé és cert que el castell ha marcat el pols de la població durant segles, l'entorn ofereix interessants visites des de l'actual embassament fins a l'ermita de Sant Pere de l'Erm (s. XI), el nucli antic o el salt d'aigua de la Fou. Fillol està sobre un turó a uns 710 m d’alçada i comprèn masies disseminades, algunes només ruïnes, i un petit nucli de cases al redós de l’antiga parròquia de St. Cristòfol i de l’antic castell de Fillol, que estava situat a la part alta del poble, actualment desaparegut, però el primer esment és de l’any 1162, tot i que podria ser anterior, i per tant, en un moment més tardà que molts dels castells de la marca que es construïren entorn del segle X, fet que podria indicar que la seva funció fou la de consolidar el repoblament d’aquestes terres. Com s’ha esmentat, en el nucli hi ha l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Fillol, una obra protegida com a bé cultural d’interès local (BCIL). Hi va haver una primera església romànica, documentada des del segle XI, però l’edifici actual és del segle XVIII, al qual se li adossaren una rectoria al segle XIX (1890) i cases avui en ruïnes. Sobre la porta hi ha una data: 1791, pot ser d’una restauració o remodelatge. El material és la pedra amb revestiment que imita carreus molt ben escairats, i hi ha un òcul a la façana. El portal és adovellat, de punt rodó. En la darrera restauració s’ha tret un aplacat modern que imitava carreus de pedra. La façana està coronada, enmig del sostre de teula i a dues aigües, per un campanar de doble arcada amb una petita creu. El castell de Fillol, datat de l’any 1162, era un feu de la casa dels Cardona, al qual el 1576 se li concedí el dret a tenir municipi propi. S’ubica entre la Roqueta, pertanyent a la casa dels Cervelló i, els Tous, pertanyent al del bisbat de Vic, primer, i als Tous després. El nucli urbà del poble està format per unes quantes cases agrupades, restaurades modernament. Les masies de Fillol es troben disseminades algunes ubicades a la vora d’un barranc, d’altres a dalt d’un turonet. Algunes d’aquestes masies tenen dos noms i dues cases, com és el cas de cal Tomàs i cal Tano. Cal Tomàs es va edificar fent servir una paret mestra de l’ermita romànica de Santa Maria de Vilaseca (encara estan en bon estat la porta principal i la lateral) i s’anomenà mas Vilaseca. En el testament de 1815 Pere Vidal de Vilaseca de Fiol deixà com a hereu el seu net Jaume Tomàs. Més endavant la masia va ser coneguda com cal Tomàs. Un altre conjunt de cases és el mas de Comadís conegut també com la casa de l’amo. Actualment es troba en ruïnes. Annexa a la casa gran hi ha una caseta que podria haver sigut dels masovers. Al segle XIX es van construir una casa per cada fill, tres cases ubicades a uns cent cinquanta metres de la casa gran i que encara es conserven, cal Salvador de Comadís, ca l’Isidre de Comadís i ca la Tecla de Comadís. Una de les masies més antigues de Fillol és el mas de Gallardes (abans Guerardes), documentat el 1289. Molts dels seus amos, la família Vidal, des del s. XVI al XVIII, han sigut alcaldes o jutges del poble. Altres masies de Fillol són: el mas de les Solanes, cal Masset de Fillol, cal Cisco, cal Borrassó, el Corral nou i cal Xec. Des del punt de vista econòmic i a partir de dades de documents existents es feia conreu d’herba per als ramats d’ovelles, també es va cultivar safrà i era molt preuada la seva mel. En un dels documents testamentaris de Fillol es deixa a cada fill sis cases d’abelles (arnes), entre 1500 i 1800 és freqüent trobar documents amb deixes semblants, ja que la mel d’aquest indret tenia molta anomenada. En un document de capítols matrimonials a Fillol (17 de febrer de 1670) apareix escrit “setze lliures de safrà”. El cultiu de safrà va ser importantíssim en aquella època. En un document de 1674 apareixen les herbes pel bestiar. Les cases que tenien ramat compraven herbes a altres pagesos. Els tractes es pagaven amb diners o amb xais, aquest sistema es va mantenir fins al segle XX.

Context històric i factors de despoblament
Origen assentament ÈPOCA BAIX-MEDIEVAL
Observacions

El terme de Tous el constituïren les terres del que en altres temps foren quatre termes: Flix, la Roqueta, Tous i Fillol. El nucli de Fillol (dit popularment, i fins i tot documentalment, Fiol) és un poblet fins ara gairebé buit i que estava molt malmès, però que actualment les cases s’estan restaurant. La majoria de les seves masies estan deshabitades i algunes en estat d’enrunament. Estudis recents mostren que la comarca de l’Anoia està en risc de despoblament, especialment els pobles petits, com és el cas de Fillol. Aquests petits nuclis amb masies disperses tenen una estructura envellida de la població i una escassa o poc diversificada activitat econòmica, sovint sense desenvolupament industrial i un nivell de serveis clarament insuficient. L'activitat agrària tradicional s'ha mecanitzat i ha deixat sense alternatives laborals a la població que ha marxat principalment cap a Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí o fora de la comarca. Les mesures per evitar el despoblament rural podrien venir de la renovació generacional, sobretot de la immigració jove d'origen estranger. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES: Les diferències en l’espai social: la conca d’Òdena (1 i 2) // El Fillol i les seves Masies // Nous índexs de relleu generacional al món rural.

Bibliografia / Webgrafia / Audiovisuals
Localització
Territori Barcelona
Comarca Anoia
Municipi Sant Martí de Tous
Estat / Situació actual Bo
Coordenades GPS + UTM 41.54862 - 1.46665
Altitud 682
Com arribar?

S'arriba al poble agafant una desviació a Sant Martí de Tous, anant per la carretera C-241c/C-37, o la carretera de Sant Martí de Tous a Bellprat.

Imatges Ortofotomapes (abans i ara) aèria Mapa topogràfic