Les Camposines
T6G7P005
Característiques
Tipus d'assentament
Poble
Protecció i reconeixement
BCIPAC – Arqueològic (Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya)
Estat de conservació
Dolent (Totalment enderrocat)
Factors deteriorament
Mediambientals, Antròpics
Nivell d’espoliació
Baix
Condició del nucli
Abandonat
Situació actual específica
Tipus d'entitat

Entitat desapareguda (poden quedar restes o no de l’antic nucli) on ha sobreviscut una casa

Nombre de cases en bon estat o en estat de possible recuperació

Contemporani al poble només queda l'Església de Sant Bartomeu.

Nombre de cases enderrocades o en mal estat

No hi ha vestigis.

Nombre de cases que han estat recuperades / reocupades

L'Església s'ha anat restaurant.

Serveis (aigua-llum-transports, si n’hi ha)

Cap.

Nombre d´habitants en cas d'estar habitat encara

Zero.

Descripció

Les Camposines sempre ha tingut rellevància a través dels segles per la seva posició estratègica, situada en un punt de cruïlla d’eixos vertebradors del territori. És vist en troballes arqueològiques que remunten a l’Edat del Bronze, en la vila medieval i per ser un dels escenaris de la Batalla de l’Ebre. D’època medieval queda com a testimoni l’església de Sant Bartomeu de principis del s. XIII, però ha estat restaurada amb els anys fent canviar el seu aspecte original. Actualment, és l’únic vestigi que queda del nucli antic. A uns metres de l’església se situa el Memorial de les Camposines per recordar totes aquelles persones que van morir a la Batalla de l’Ebre. Segons les memòries d’excavació de J. Diloli el 1995 es van trobar restes ceràmiques tant d’època ibèrica com andalusina.

Context històric i factors de despoblament
Origen assentament ÈPOCA BAIX-MEDIEVAL
1208 / 1842 abandonament, conflicte

Cap intent.

Observacions

El conjunt històric principal és el Memorial de les Camposines ubicat en el turó de Sant Bartomeu (topònim que prové de l'església) en la traça original de la trinxera del moment de la Batalla. Hi ha plaques per la trinxera, ara recoberta amb ciment, amb els noms de tots els combatents gravats. També consta d'una gran caixa de fusta on s'aniran dipositant les restes òssies que, malauradament, no han estat localitzades, excavades i enterrades amb dignitat. Pujant per unes escales s'arriba a dalt del memorial on es veu la panoràmica del lloc on es va produir l'atac franquista per fer recular l'exèrcit republicà l'any 1938. En referència al nucli medieval, el topònim de la població veïna i municipi, la Fatarella, revela l'origen àrab i la seva ocupació alt-medieval. A partir del segle XII, els templers van guanyar la guerra als últims terrenys que quedaven de Catalunya i van atorgar una carta de poblament a les Camposines l'any 1204 i l'any 1228 fou atorgada a la Fatarella. El nucli que es documenta fou una vila independent fins al 1842 després de les guerres carlines, i s'annexionà a la Fatarella. Avui dia no hi ha restes d'estructures de residència visibles del nucli antic. Bàsicament, el que queda és l'església de Sant Bartomeu contemporània a les dates de carta de poblament i amb un estil de transició entre el romànic i gòtic. És una sola nau amb nou arcs al diafragma i sense absis. Al seu costat hi ha una casa annexionada i enderrocada encara que es pot percebre la seva morfologia original. Està en un punt més alt a causa del desnivell del turó i s'hi accedeix a través d'unes escales també amb mal estat. No es té informació de què podria haver estat, segurament estava vinculat a la residència del capellà que oficiava les cerimònies. L’entorn és de cultiu basat en ametllers i oliveres i la manca de restes constructives segurament és pel fet dels treballs de camp que han afectat a través dels anys tot el que podia quedar. Arqueològicament, es va dur a terme una prospecció sistemàtica de tot el terme l'any 1991 pel condicionament de la carretera TV-7331 de la Fatarella a les Camposines. L'objectiu fou buscar possibles jaciments arqueològics en la zona que havia de ser afectada per les obres, però l'únic que es va trobar fou una estela gravada amb noms de tres soldats alemanys que van morir entre 1936-1939 i estructures agrícoles d'època moderna que oferiren al municipi patrimoni etnogràfic amb les eines de camps que s'hi va recuperar. Destaca també en les memòries d'excavació de la zona una sitja excavada l'any 2002 al camí que porta cap a l'església que segons les conclusions de la intervenció fou contemporània a l'establiment del nucli medieval. Com hem dit anteriorment, l'arqueòleg Jordi Diloli l'any 1995 trobà restes ceràmiques fetes a torn relacionades possiblement amb època ibèrica. I en la pàgina web de l'Ajuntament inclús s'assegura restes materials de l'Edat de Bronze. Per concloure hem vist que arqueològicament podria interessar una investigació d'aquest lloc estratègic pel que fa a l'època prehistòrica i protohistòrica, ja que així es podria explicar la rellevància que ha tingut al llarg del temps sobre l'encreuament de camins. Cal destacar que l'església de Sant Bartomeu està catalogada com a BCIPAC, però no en l'àmbit arquitectònic (7BCIPAC). Per la mateixa raó que es va poblar l'emplaçament a causa de la seva bona posició, també es va despoblar en ser un lloc de constants conflictes per voler-lo controlar.

Bibliografia / Webgrafia / Audiovisuals
Localització
Territori Tarragona
Comarca Terra Alta
Municipi Fatarella, La
Estat / Situació actual Dolent
Coordenades GPS + UTM 41.11631654889516 - 0.5367389205932671
Altitud 200
Com arribar?

Fàcil accés. L’antic poblat de les Camposines està al sud-est del terme municipal de la Fatarella, just a la vall de Riu Sec. Des del nucli urbà de la Fatarella hi ha una carretera local, la TV-7331 que s’ha de seguir durant uns 10 minuts en cotxe fins a una bifurcació a la C-12B on s’ha de girar a l’esquerra. A uns metres està l’Església de Sant Bartomeu i el Memorial de Les Camposines, Prop de l’indret es troba l’encreuament entre la C-12B i l'N-420 de Tarragona i Reus a Falset, Móra d’Ebre i Gandesa.

Imatges Ortofotomapes (abans i ara) aèria Mapa topogràfic