Faió Vell
T6G7P009
Característiques
Tipus d'assentament
Poble
Protecció i reconeixement
NS/NC
Estat de conservació
Regular (Queden algunes cases)
Factors deteriorament
Mediambientals, Antròpics
Nivell d’espoliació
Alt
Condició del nucli
Abandonat
Situació actual específica
Tipus d'entitat

Altres

Nombre de cases en bon estat o en estat de possible recuperació

El Castell de Badón.

Nombre de cases enderrocades o en mal estat

Tot el nucli antic urbà.

Nombre de cases que han estat recuperades / reocupades

El Castell de Badón està en procés de restauració.

Serveis (aigua-llum-transports, si n’hi ha)

Cap, només gaudeix d'un camí per arribar a la riba del riu i actual ubicació de Faió Vell.

Nombre d´habitants en cas d'estar habitat encara

Zero.

Descripció

El nucli antic de Faió es troba submergit en el lloc on convergeixen el riu Matarranya i Ebre. El 1958 es va anunciar la construcció de la presa de Riba-roja i es construí el mateix any, però fins al 1967 el poble no va quedar del tot inundat. La situació estratègica d’aquest fa que hagi estat ocupat per diverses civilitzacions, però les ocupacions més destacades són la musulmana (pel seu topònim Hayyun) i la cristiana el 1162. Actualment, el patrimoni es veu reduït a: el Castell de Badón a dalt un penyal que encapçala el nucli i té un origen desconegut tot i que se sap que durant l’ocupació cristiana els Montcada el van restaurar; i el campanar de l’església el qual és l’únic romanent del despoblat que sobresurt de l’aigua.

Context històric i factors de despoblament
Origen assentament ÈPOCA ALT-MEDIEVAL
Incert (Alt-medieval) / 1958 abandonament, embassament, acord, franquisme

El poble resta baix l'aigua del riu Ebre.

Observacions

El paisatge actual de l'antic nucli de Faió és impactant. Té com a protagonista el campanar de l'església que emergeix de l'aigua donant testimoni de la presència de tot el poble submergit en l'encreuament d'aigües del riu Matarranya i Ebre. No es tenen restes clares arqueològiques d'ocupacions antigues del lloc, però el topònim de Faió es diu que ve de Hayyun de l'àrab de l'ocupació islàmica. Va ser conquerida el 1162 pel rei de la Corona d'Aragó Alfons II i passà a domini de la família Montcada la qual l'acompanyaren pobladors d'arreu de Catalunya. Es desconeix l'any de construcció del Castell de Badón, situat al penyal ubicat just al costat de l'església. Aquest queda totalment al descobert gràcies a l'alçada en què es troba, de fet, avui dia està en procés de restauració. Tanmateix, se sap que en època dels Montcada ja existia, ja que van realitzar reformes per adaptar-lo a les seves necessitats. En referència al poble, s'accedeix per un camí de terra que porta fins a l'inici d'una ruta cap a l'Ermita del Pilar del s. XX i el mirador de l'Ebre i ressegueix el perfil de la part més baixa del poble i la submergida. Es va aprofitar per construir-la pedres de les construccions de la Guerra Carlista (com "La Garita" i una torre de guaita). Cal afegir que encara són visibles algunes construccions al límit muntanyós del nucli. El barranc que es crea en la zona muntanyosa fa que entri l'aigua del riu per aquest. Just a l'inici de la ruta cap a l'ermita hi ha un plafó on explica tota la història del poble i l'emplaçament. Segons un croquis que hi ha de la planta de l'antic nucli, aquest constava de dos carrers principals i una avinguda que feia el mateix recorregut que segueix l'aigua del riu que entra entre les muntanyes de manera perpendicular. En aquest mateix barranc, està La cova d’Oriola, un lloc emblemàtic que forma part de les llegendes de Faió. A part dels nombrosos mites, la cova estava sota el mandat del bàndol nacionalista durant la Batalla de l’Ebre, ocupada l’any 1938. El 1958 es va anunciar la construcció de la presa de Ribarroja, i l'empresa ENHER, l'encarregada del projecte, va haver de construir un poble nou més a dalt per a la gent que es negava a abandonar la seva terra. Molts van resistir fins que l'aigua quedava a nivell del carrer i es van veure forçats a abandonar les seves cases. Va tardar un total de nou anys en enfonsar-se tot el poblat. Durant el punt àlgid econòmic del s. XX gràcies a l'economia minera, va arribar a tenir 1800 habitants. En canvi, quan van haver de traslladar-se al nou poble durant la lenta inundació, només 500 es van quedar, la resta van marxar a altres localitats. Com hem esmentat, l'eix econòmic de Faió a partir del s. XIX fou l'extracció del carbó i a la Segona Guerra Mundial van augmentar les mines del voltant del municipi. Això portà al transport fluvial del lignit des de les mines fins a l'estació de ferrocarril de Faió, l'altre eix econòmic. El mineral era traslladat amb llaüts amb vela i rem, però quan havien d'anar contracorrent estiraven en cordes l'embarcació pels camins de sirga amb homes i després amb animals. En conclusió, el fet que el poble es trobi baix l'aigua a causa de l'embassament de mitjans del s. XX fa que hagi de ser patrimoni reconegut i investigat. El seu record encara està vigent en els seus habitants avui dia de Faió nova, un abandonament no desitjat i trist. És necessària, doncs, la intervenció d'un equip especialitzat d'arqueologia subaquàtica, sigui per ara sigui projectes futurs. Tot i això, hem de tenir present que la història del despoblat no és només la seva inundació, sinó tot el passat que ja tenia històric que quedà oblidat i desprotegit baix les aigües del riu.

Bibliografia / Webgrafia / Audiovisuals
Localització
Territori Saragossa
Comarca Baix Aragó-Casp
Municipi Faió
Estat / Situació actual Excel.lent
Coordenades GPS + UTM 41.24649887100291 - 0.3538766387939507
Altitud 92
Com arribar?

Presenta un accés poc indicat, de terra i grava arreglat segurament per al pas dels vehicles que van cap a la restauració del Castell de Badón. Des de la nova població de Faió a la comarca de Baix Aragó es tarden uns 10 minuts en cotxe per arribar. A l’entrada del poble per la carretera CV-103 es passa per davant la gasolinera seguint el carrer la Reixaga en sentit cap al riu i es passa per davant del Museu de la Batalla de l'Ebre. Seguint aquest carrer, als límits del poble, es veu com aquest continua. Després d’uns 200 m hi ha a l’esquerra un camí de terra que es desvia. Se segueix instintivament per anar a parar al Barranc del Joncós, el qual et dirigeix cap a l’antic nucli.

Imatges Ortofotomapes (abans i ara) aèria Mapa topogràfic