Montpaó
T5G2P001
Característiques
Tipus d'assentament
Poble
Protecció i reconeixement
BCIL (Bé Cultural d'Interès Local)
Estat de conservació
Dolent (Totalment enderrocat)
Factors deteriorament
Biològics
Nivell d’espoliació
Alt
Condició del nucli
Abandonat
Situació actual específica
Tipus d'entitat

Jaciment arqueològic de poblament

Nombre de cases en bon estat o en estat de possible recuperació

Cap

Nombre de cases enderrocades o en mal estat

16

Nombre de cases que han estat recuperades / reocupades

Cap

Serveis (aigua-llum-transports, si n’hi ha)

No

Nombre d´habitants en cas d'estar habitat encara

Cap

Descripció

El seu origen és medieval, com a mínim del segle XI, moment en què apareix documentat com a Montispavionis. D'aquests primers moments d'ocupació poca cosa en deu restar, ja que a l'indret es va continuar vivint-hi fins a la dècada dels cinquanta del segle XX, produint-se, com és evident, modificacions, reformes i ampliacions. Sembla que a principis del segle XX encara hi havia sis cases habitades. Montpaó forma part del nucli de Calafell des del segle XV. No es localitza gaire documentació del poble a causa de tres grans factors, segons Joan Santacana. En primer lloc, no tenia castell ni lloc fort. En segon lloc, no va tenir església ni capella, per la qual cosa és inexistent en els documents eclesiàstics i els seus habitants pertanyien a la parròquia de la Santa Creu de Calafell. Per últim, no hi ha cap camí ral que passés pel despoblat. D’aquesta manera, el poble no és anomenat en documentació de molts tipus, que serien grans fonts d’informació habitualment. La principal font de riquesa del nucli eren els camps secs però fèrtils de la plana al·luvial del torrent de Montpaó, destacant el conreu de la vinya. Es va dur a terme una aliança dels remences de Montpaó i Calafell contra els mals usos dels senyors, que els portaran a tenir el mateix règim tributari que la resta del municipi. La crisi de la fil·loxera i com aquesta va afectar l’economia del poble Cal tenir en compte com a factor important que Montpaó no va tenir mai una forta relació amb Calafell, sinó més aviat amb Bellvei (força més proper), però amb l’establiment dels municipis es va incloure al terme de Calafell, de manera que està allunyat del nucli al qual pertany i no pertany al nucli amb què es relaciona. Finalment, l’any 2015 hi ha constància d’un projecte de rehabilitació del poble amb finalitats comercials i turístiques que no va arribar a bon port.

Context històric i factors de despoblament
Origen assentament ÈPOCA BAIX-MEDIEVAL
1940 / 1950 abandonament

Observacions

El poblat de Montpaó està situat a uns 3,7 km del nucli històric de Calafell, dalt d'un turó a 142 m sobre el nivell del mar. Està format per un conjunt aproximadament de 16 edificis, d’entre els quals trobem 5 o 6 cases, i la resta són cellers, pallisses o corrals. Actualment està deshabitat i en estat ruïnós. El nucli es troba localitzat en un turó molt rocós amb abundància de rocallosos calcaris de grans dimensions i envoltat de bosc mediterrani i malesa. L'estructura urbana que segueix és molt simple: un carrer principal amb un corral al centre de les dues agrupacions de cases que l’envolten, i un carrer al voltant del nucli formant una anella. La majoria de les cases tenen un basament de pedra sobre el qual s'alcen murs de maçoneria i tàpia. Les cobertes de les cases, quan es conserven, són d'un o dos aiguavessos, d’encanyissada i teulat. Gairebé totes disposen de planta baixa i un pis. Algunes cases tenen portals d'arc de mig punt, de pedra tallada. A l'interior es conserven alguns arcs apuntats, també de pedra picada. Diverses cases conserven el forn per fer pa i cups per a l'elaboració del vi, així com cisternes per a l’aigua pluvial. Trobem les cases de: cal Calau, ca l’Huguet, can Marrugat, cal Panxo i cal Seixanta, a més de cal Borrell al peu del turó. Antigament, es relacionava amb el nucli amb el Mas Romeu, el qual s’ha conservat també fins als nostres dies. Al peu del turó de Montpaó, a la cara sud, hi ha la masia de can Borrell. Es tracta d'un edifici de planta irregular, de grans dimensions, constituït per diversos cossos units entre si formant un conjunt, al darrere del qual hi trobem un pati i certes dependències independents. Les edificacions principals són ubicades al costat sud-est i consten de planta baixa i una planta alta. La coberta, quan es conserva, és d'una o dues vessants. Els cossos auxiliars del costat nord-oest tenen una única planta i la coberta és d'una sola vessant. Al pati s'hi accedeix des de l'exterior per un portal rectangular, el qual és en un mur de tancament situat al costat oest. En aquesta zona, fora del conjunt d'edificis, hi ha una bassa de planta semicircular construïda aprofitant el desnivell del terreny. Les obertures de les façanes són, majoritàriament rectangulars i conserven restes de blauet. Al fons del pati hi ha el mur amb una arcada de mig punt de pedra treballada que es presenta tapiada. Els sistemes constructius emprats són de tipus tradicional: murs de càrrega, arcades i sostres unidireccionals de bigues de fusta, alguns formen revoltons. Els murs són de maçoneria unida amb fang. Les obertures són de pedra treballada amb fàbrica de maó i morter de calç. Les cadenes cantoneres són de pedra escairada. Les cobertes són fetes amb bigues de fusta, canyís i teula àrab. Els cubs estan folrats amb cairons de terrissa vidrada. També és necessari esmentar la situació del poble gairebé enmig de la urbanització Calafell Park, i propera també a la de Mas Romeu. Aquestes urbanitzacions que reflecteixen el boom constructiu dels anys 80 i 90 i el seu èxit a les localitzacions properes a la costa disposen de tots els serveis bàsics per a les actuals condicions de vida, però paradoxalment no van arribar en cap moment a les antigues cases del nucli de Montpaó, que segueix l’inexorable procés de ruïna agreujat per l’espoli i el vandalisme. // Fonts bibliogràfiques: Hugué, J. (29 / juny / 2015). Onomàstica del terme municipal de Calafell. Barcelona, Catalunya, Espanya. Recollit de http://hdl.handle.net/10803/298591 // Santacana Mestre, J. (2007). De pagesos a rendistes: el Mas Romeu de Montpaó, estudi d'una explotació agrària al Baix Penedès. Espanya: Llibres de Matrícula. // Santacana Mestre, J. (sense data). Montpeó, un important nucli de transhumancia a Calafell. Els enigmes de Montpeó. Noms de Lloc del Penedès Projecte col·lectiu de recerca de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs, coordinat Vicenç Carbonell Virella. Inèdit, no publicat.

Bibliografia / Webgrafia / Audiovisuals
Localització
Territori Tarragona
Comarca Baix Penedès
Municipi Calafell
Estat / Situació actual Dolent
Coordenades GPS + UTM 41.21121 - 1.58618
Altitud 142
Com arribar?

El poblat o llogaret de Montpaó es troba a la comarca del Baix Penedès, i dins del terme municipal de Calafell, aproximadament a uns 3,7 km del centre històric de Calafell i a uns 2,5 km de Bellvei. Per arribar al despoblat cal arribar fins a la urbanització Calafell Park, i agafar un camí de sorra que parteix de la cruïlla entre els carrers Tremp i Alp. Aquest camí ens menarà al vessant sud del turó, on trobarem la masia de cal Borrell. Caminant a peu a partir d’aquest punt, caldrà pujar entre el bosc per un camí molt desdibuixat i rocós per tal d’arribar a la part alta del nucli, on trobarem la resta de cases de Montpaó.

Imatges Ortofotomapes (abans i ara) aèria Mapa topogràfic