Marmellar
T5G2P003
Característiques
Tipus d'assentament
Poble
Protecció i reconeixement
NS/NC
Estat de conservació
Regular (Queden algunes cases)
Factors deteriorament
Biològics
Nivell d’espoliació
Alt
Condició del nucli
Abandonat
Situació actual específica
Tipus d'entitat

Jaciment arqueològic de poblament

Nombre de cases en bon estat o en estat de possible recuperació

Cap

Nombre de cases enderrocades o en mal estat

Pràcticament totes

Nombre de cases que han estat recuperades / reocupades

Cap

Serveis (aigua-llum-transports, si n’hi ha)

No

Nombre d´habitants en cas d'estar habitat encara

Cap

Descripció

Pel que coneixem de les fonts de "El Montmell, sostre del Baix Penedès”, al poble hi havia els següents edificis i cases habitades: l'església - rectoria, l'Ajuntament, cal Casanoves (cal Pigot), ca l'Enrica (o cal Campanera) i cal Jan Pau al nucli vell. Al barri nou, cal vell Manso, cal Fortià, cal Manso, ca l’Esquerrà, cal Taverner, cal Roc (on es va fer l’escola), cal Joan, cal Gavilles i cal Jan Mosso, agrupades en petits grups de dues o tres cases al vessant del turó sense arribar a formar cap carreró. El poble se situa en un terreny argilós i rocallós amb petits camps adaptats a l’orografia, amb una economia eminentment rural i amb la propietat de la terra en mans de pocs terratinents, destacant la Masia de la Moja. Trobem certs edificis amb reminiscències medievals com són cal Jan Pau, amb un colomar, i cal Pigot, juntament amb l’església del segle XVII. Les cases disposen de la mateixa estructura pel que fa a nivell constructiu, amb parets de pedra i fang, arrebossades i emblanquinades amb aplicació de blauet a les obertures, coberta de canyissada i teulat. A l’interior, disposen d’una planta baixa i un pis, i, en alguns casos, golfes. Totes les cases disposen d’algunes dependències annexes, ja siguin estables, pallisses, cups de raig o cellers, a més de cisternes i eres de batre. El castell de Marmellar (actualment BCIN) va gaudir de força importància durant l'Edat Mitjana a causa del seu emplaçament estratègic, emmarcat en un període on els conflictes entre catòlics i musulmans eren constants pel domini del territori. El conjunt del castell i l’església romànica de sant Miquel corona un escarpat turó i dominava la conca de la riera de Marmellar, actualment seca. Va passar per diverses mans nobles; existint fins i tot el títol nobiliari de la baronia de Marmellar, creat el 1743 i extingit al segle passat, aproximadament. El castell, tot i estar dalt d’un promontori, queda enclotat, per la qual cosa es van haver de bastir fortificacions als punts més alts del seu entorn, i que amb el temps van donar lloc a masies, en alguns casos (com Cal Roca Vidal) i en el cas de Marmellar van donar origen a les primeres cases, Cal Pigot i Cal Jan Pau, que conserven elements medievals com espitlleres i un colomar. Aquest va esdevenir amb el temps el primer nucli de Marmellar, a redós del qual es bastiria alguna casa més (cal Campanera i l’antic ajuntament, de dimensions molt reduïdes) i l’església parroquial de Sant Miquel, que es traslladaria del castell i exerciria de centre vertebrador de totes les masies de la contornada. L’actual església és del segle XVII i comptava amb la seva rectoria, gairebé irreconeixible. Durant l'època moderna va seguir sent un lloc amb cert valor i, ja en època contemporània, trobem l’època de major esplendor del poble amb la construcció de tota la part nova, amb l’assoliment del màxim de serveis dels quals disposarà Marmellar al llarg de la història. Cal destacar el paper que va jugar el poble en els conflictes carlistes del segle XIX, en el marc geogràfic del Penedès. Tot i això, el punt d'inflexió va ser la Guerra Civil, les conseqüències de la qual van acabar motivant els habitants del poble a anar-se’n en les dècades posteriors: pèrdua de serveis com l’escola o el metge, l’arribada de l’electricitat, l’aigua corrent i les altres comoditats a la plana, la duresa de la vida isolada i el fet de no posseir les terres de conreu, que estaven en mans de molt pocs terratinents. A més, cal destacar la creació d’un comitè revolucionari roig pels veïns de l’ajuntament pedani de Marmellar, que va acabar amb grans represàlies pels seus membres, i va causar molt dolor els anys posteriors al poble.

Context històric i factors de despoblament
Origen assentament ÈPOCA BAIX-MEDIEVAL
1960 / 1970 incendi, abandonament

Observacions

La industrialització va ser un procés que va marcar el final del segle XIX i va allargar-se al segle XX, especialment a Catalunya, la qual cosa va propiciar que hi hagués millors condicions de vida, gràcies al treball que aquesta donava, però alhora va provocar una forta crisi rural que va fer emigrar a gran part dels camperols a les ciutats o, en el cas de Marmellar, cap a pobles propers on es realitzarien les mateixes tasques agràries però amb les comoditats modernes. Lligat a això, veiem que la feina al camp es va veure interrompuda per la incursió de la fil·loxera, o per incendis, a més de la crisi demogràfica del camp. També caldria dir que les noves urbanitzacions que es van començar a construir cap als anys 60 especialment en zones muntanyoses, com en el cas de Marmellar, van afectar negativament a la població, que seguia sense els serveis bàsics i que marxava dels antics pobles cap a zones millor connectades per noves carreteres. Tot i la construcció d’aquestes urbanitzacions en llocs propers al poble, els seus habitants no van anar a viure en cap cas a aquestes urbanitzacions, sinó més aviat a pobles propers de la plana que ja gaudissin de les comoditats que no tenien a Marmellar, com per exemple la Múnia (Castellví de la Marca), Sant Jaume dels Domenys o el Vendrell. Altres trets que ens parlen del caràcter dels habitants de Marmellar és el fet que els pagesos del poble estaven units en una germandat sota l’advocació de Sant Isidre i s’ajudaven en les tasques del camp. La festa major del poble era el 29 de setembre en honor al patró, Sant Miquel, i la festa major petita era per Sant Isidre, el 15 de maig. Pel que fa a l’estat del poble podem dir que és força deplorable: tot i que es mantenen algunes estructures dels antics habitatges, l’estat dels edificis és pèssim. Cal Jan Pau és un dels pocs edificis que, tot i que amb perill de ruïna, conserva encara part de la teulada i la cuina. Tot i així, el conjunt dels edificis no presenta en absolut un bon estat de conservació. L’església, tot i que ha perdut el sostre a causa del pas del temps, destaca per la seva bona conservació, que és especialment destacable en el campanar (ha estat objecte de manteniment per part de l’Ajuntament del Montmell). La torre manté la coberta piramidal de ceràmica vidriada d’un color verd i groc que es contraposa amb l’estat i color de la resta d’edificis, que en molts casos han perdut l’arrebossat i emblanquinat que els recobria. Les cases han perdut el sostre. L’accés a alguns dels habitatges encara és possible, malgrat que és complicat a causa de la vegetació i l’estat de conservació dels edificis, empitjorat a causa de l’espoli i el vandalisme (agreujat al seu torn per la mala fama que s’ha volgut donar al poble d’ençà de l’assassinat que s’hi va dur a terme i l’ha volgut convertir en un pol d’atracció de sensacionalisme i espiritisme que no li ha fet cap bé). El poble va arribar a tenir escola (a Cal Roc) fins a la guerra civil; taverna i sala de ball (Cal Taverner) i parròquia amb la seva rectoria. El carter i el capellà venien d’Aiguaviva i per anar al forner o al metge s’havien de desplaçar al Pla de Manlleu (i després el metge també va marxar d’aquell poble). Tot i parlar del poble de Marmellar, no podem oblidar la seva realitat demogràfica: la població del nucli era només una petita part d’una comunitat veïnal molt més gran i dispersa en la multitud de masies que hi ha a l’entorn del poble, escampades per la muntanya i que també tenien el poble com a nucli de referència. La gran majoria d’aquests edificis també es troba abandonat. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES: Ballo, R.; Tañá, M. (2012). Castell de Marmellar – El Montmell / Baix Penedès // Ballo, R.; Tañá, M. (2013). Església de Sant Miquel de Marmellar – El Montmell / Baix Penedès. // Benet, A. (1991). “Castells i línies de Reconquesta”. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1991: Vol.: 23. Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (Segles VIII-IX): I (pp. 21 – 24). Barcelona. // Bofarull, M. (2010). “Capitostos carlins al Penedès a la tercera guerra”, Miscel·lània penedesenca. Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // Cabré, V. (1983). “Estudi del procés espontani de regeneració de la vegetació cremada a un punt del Baix Penedès”. Miscel·lània penedesenca, 1983: Vol.: 6. Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // El Pensante (2009). Pueblos abandonados. La leyenda negra de Marmellar // García, C. (1996). “El abastecimiento de agua: un problema en las urbanizaciones de la cuenca del Foix.”, Revista de Geografía, vol. XXX – XXXI, 1996 – 1997, pp. 53 – 67. Barcelona. // Goig, I.; Lahoz, I. (2006). Una mirada sobre el Baix Penedès // Guasch, D. (1981). “La desamortització al terme del Montmell”. Miscel·lània penedesenca, 1981: Vol.: 4. Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // Llorach, S. (1980). “Els castells d’arrel romànica de l’Alt i Baix Penedès”. Miscel·lània penedesenca, 1980: Vol: 3. Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // Institut d’Estudis Penedesencs, Fundació Caixa Penedès (año desconocido). Cent imatges del segle XX. Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // López, A. (2004). “Els elements ornamentals dels conjunts pictòrics romànics del Penedès”. Del Penedès, 2004: Núm.: 10 Hivern. Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // Miquel, J. (2001). “Els Cervelló, barons de Querol-Montagut a l’edat mitjana”. Miscel·lània penedesenca, 2001: Vol.: 26 (p. 21). Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // Romeu, A. (2003). “Interpretació iconogràfica de les pintures romàniques de l’església de Sant Miquel del castell de Marmellar”. Del Penedès, 2005: Núm.: 5 Primavera. Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // DEPARTAMENT DE CULTURA, (1982 i 1987), Guia dels arxius històrics de Catalunya, Vol. I, II i IV, Generalitat de Catalunya, Barcelona. // MUÑOZ PRADAS, F. & SOLER SERRATOSA, J. ,(1988), “La demografia histórica catalana de los siglos XVI a XVIII: Un balance bibliográfico del decenio 1974-1984” dins (V. Perez Moreda & D.S. Reher, Eds) Demografia histórica de España, Madrid, pp. 269-284. // RAMON, Salvador & MASSAGUÈS, Josep, (1990), Inventari del llibres sacramentals de l’arxiu històric arxidiocesà de Tarragona, Col.lecció Catàlegs-inventaris d'arxius eclesiastics de Catalunya, núm. 6, Generalitat de Catalunya, Barcelona. // IGLÉSIES, Josep, (1988), Estudi de les xifres de població de l’Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // VIDAL PLA, Jordi, (1987), “Els arxius parroquials del Penedès i Garraf”, 1er Seminari d’Estudis d’Història local i comarca, Vilafranca del Penedes, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. // SANS, Josep M.; GUASCH, David, (1979), Les ordinacions de Montmell (segles XV), Institut d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès. // PALAU RÀFOLS, Jaume (2018), “Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar” Consultable a l’arxiu comarcal del Baix Penedès // Noms de Lloc del Penedès Projecte col·lectiu de recerca de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs, coordinat Vicenç Carbonell Virella. Inèdit, no publicat.

Bibliografia / Webgrafia / Audiovisuals
Localització
Territori Tarragona
Comarca Baix Penedès
Municipi Montmell, El
Estat / Situació actual Dolent
Coordenades GPS + UTM 41.35069 - 1.53578
Altitud 528
Com arribar?

L’accés principal a Marmellar és el de la pista forestal que parteix de la carretera que va a la urbanització Talaia Mediterrània (que al seu torn surt de la carretera TP-2442 de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu), passant pel costat de la masia de la Moja. Tot i que la pista es troba força descuidada i hi abunden els clots, pedres i bassals, és possible arribar al poble amb un vehicle 4x4 de manera força fàcil. No és recomanable fer el camí amb un turisme convencional.

Imatges Ortofotomapes (abans i ara) aèria Mapa topogràfic