Sant Romà de Sau
T5G3P0006
Característiques
Tipus d'assentament
Poble
Protecció i reconeixement
7BCIPAC - Arquitectònic (Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
Estat de conservació
Dolent (Totalment enderrocat)
Factors deteriorament
Antròpics
Nivell d’espoliació
Alt
Condició del nucli
Abandonat
Situació actual específica
Tipus d'entitat

Entitat que conserva parets, on s’identifiquen cases i cert urbanisme

Nombre de cases en bon estat o en estat de possible recuperació

Cap

Nombre de cases enderrocades o en mal estat

Totes, llevat les que formen part de l'anomenat poblat dels enginyers, construït per allotjar als treballadors de la presa, i les masies que es mantenen semiocupades.

Nombre de cases que han estat recuperades / reocupades

Cap

Serveis (aigua-llum-transports, si n’hi ha)

Cap

Nombre d´habitants en cas d'estar habitat encara

A l'antiga parròquia de Sant Romà de Sau consten 36 habitants, 5 dels quals viuen al poblat dels enginyers i els 27 restants a les masies disseminades. IDESCAT (2019).

Descripció

El terme de Vilanova de Sau és de 58,13 Km2 i comprèn la major part de l’antiga demarcació de Sau a la vall del Ter. Els nuclis de població són Vilanova de Sau al voltant de Sta. Maria, i un segon nucli en importància com Sant Romà de Sau, edificat a partir de 1951, moment en què s’inciaren les obres de construcció de l’embassament, a més de Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i un gran nombre de masies disperses. Els orígens del nucli de Sant Romà es remunten al s. X, a l'entorn de la consagració de l'església, l'estructura de la qual ha anat variant al llarg dels segles, especialment amb notables obres al s. XV i al XVIII. Només en queda el campanar que despunta, com la icona de l'embassament, al mig de les aigües. En el moment de l'abandonament del poble es calcula que la població ascendia a 300 persones; el seu màxim poblacional és el 1857, amb 1138 habitants. Des de la construcció de l’embassament de Sau, al terme municipal s’ha desenvolupat una economia basada tant en activitats turístiques - hostaleria, residències rurals, cases de colònies, zones d'acampada, àrees de pícnic i autocaravanes, activitats de lleure-, la poca ocupació que ha generat la gran Central Hidroelèctrica i el personat vinculat a la creació de l’Espai Natural Guilleries-Savassona. Aquesta construcció (l'embassament) ha donat lloc a un dels pobles abandonats més coneguts de Catalunya donada la imatge del campanar sobresortint per sobre del nivell de l'aigua. Un dels principals atractius del municipi és el seu entorn natural i molt especialment el pantà com a principal exponent, de manera que fins fa poc, gran part dels equipaments i els esforços estaven destinats a potenciar-lo.

# embassament # migració
Context històric i factors de despoblament
Origen assentament ÈPOCA BAIX-MEDIEVAL
1942 / 1962 embassament

Observacions

Entre els anys 1951 i 1962 es van realitzar les obres de construcció de l'embassament de Sau. Donada la construcció de la presa la població de la zona va créixer ràpidament. Durant els primers anys els habitants van poder viure al poble. Ara bé, ràpidament es va fer evident la necessitat de marxar donada la imminent inundació del poble i les expropiacions de les terres. És per això que es va construir el nou poble de Sant Romà de Sau a un turó pròxim a l'antiga vall. La construcció d'un poblat d'enginyers era una obra contemplada dins el projecte general de construcció dels grans embassaments entre 1940 i 1975. Més o menys grans en funció de la proximitat a algun nucli urbà que pogués oferir allotjament i serveis de qualitat, el poblat de Sau es va construir sobre la finca del Mas Arbós, expropiada per la Confederación. La vintena de cases, de qualitats ben diferents, estan repartides en dos grups de 12 i 8. Les cases dels enginyers són les que es conserven en més bon estat mentre que els allotjaments dels treballadors, que són construccions molt senzilles, estan molt deteriorades. L’església, construïda a partir d’uns plànols de l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), es conserva en relativament bon estat i en té cura en bisbat de Vic. Tot i que el preu de sortida de la subhasta pot semblar interessant, 2.028.264 euros, impostos i despeses a part, per més de 125.000 m2 de terrenys urbanitzables amb opció a construir-hi uns 20 habitatges, cal tenir present: • Els habitatges estan en mal estat i s’han d’enderrocar. Els que es troben en millors condicions responen a estàndards de confort dels anys seixanta. • Serveis bàsics (aigua i llum) deficients. • Inexistència de depuradora i de xarxa de clavegueram • Edificis “okupats” • Una gran oferta de segones residències a Osona i a les zones veïnes. • Sembla que hi ha una proposta de compra per part d’un inversor búlgar (va arribar minuts tard i la seva oferta no va poder ser acceptada. De moment el projecte està completament paralitzat. En total, una superfície de més de 125.000 metres quadrats que formaven part de la finca del Mas Arbós. Ara les ha tret totes a subhasta a l’alça, per un import conjunt de 2.028.264 euros, amb impostos i despeses a part. Concretament, són 20 construccions repartides entre els dos sectors del nucli de Sant Romà. Actualment hi viuen, encara, unes poques famílies a qui ja es va advertir fa temps que n’haurien d’acabar marxant. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consta actualment com a propietària de la vintena de cases que formen el gruix del nucli de Sant Romà de Sau, repartides en dos grups de 12 i 8. La tipologia dels habitatges, repartits en dos sectors, ja deixa entreveure on vivien uns i altres. Disposava, a més del grup d’habitatges, d’església, escola i caserna de la Guàrdia Civil. Actualment, habitatges al marge, els edificis de l’escola i de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, situats davant per davant, estan completament abandonats. L’església i rectoria, en canvi, que són propietat del Bisbat de Vic, estan en bon estat i hi ha activitat. I els pocs veïns que continuen vivint al nucli.

Bibliografia / Webgrafia / Audiovisuals
Documents adjunts Enllaços
Localització
Territori Barcelona
Comarca Osona
Municipi Vilanova de Sau
Estat / Situació actual Dolent
Coordenades GPS + UTM 41.973163393471914 - 2.3951396230697686
Altitud 422
Com arribar?

Des de Vic és necessari seguir la carretera N-141 en direcció a Vilanova de Sau. Passarem Vilanova de Sau i l'actual poble de Sant Romà de Sau. Creuarem l'embassament de Sau i seguirem per l'esquerra fins a arribar al pàrquing del Pantà de Sau. En dies amb poca quantitat d'aigua podrem accedir al poble vell de Sant Romà de Sau.

Imatges Ortofotomapes (abans i ara) aèria Mapa topogràfic