Talaixà
T5G5P0004
Característiques
Tipus d'assentament
Nucli semidispers sense xarxa urbana
Protecció i reconeixement
7BCIPAC - Arquitectònic (Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
Estat de conservació
Bo (Recuperat)
Factors deteriorament
Nivell d’espoliació
Baix
Condició del nucli
Abandonat
Situació actual específica
Tipus d'entitat

Entitat desapareguda (poden quedar restes o no de l’antic nucli) on ha sobreviscut una casa

Nombre de cases en bon estat o en estat de possible recuperació

x

Nombre de cases enderrocades o en mal estat

7

Nombre de cases que han estat recuperades / reocupades

4

Serveis (aigua-llum-transports, si n’hi ha)

x

Nombre d´habitants en cas d'estar habitat encara

x

Descripció

En el nucli, hi destaca l’església de Sant Martí, que hauria estat construïda als segles IX-X i que ha estat restaurada entre el 2010 i el 2012. També cal esmentar la torre de Talaixà, una torre de guaita de planta rectangular i doble planta que s’atribueix a l’època medieval. A més a més, destaquen els dos masos principals del poble: La Quera i el Vilar de Talaixà, cadascun dels quals domina en un dels vessants del poble. I també altres masos, com la masia de la Masó. Actualment hi destaca el refugi del Centre Excursionista d’Olot, l’edifici del qual fou cedit pel “Rodri”. També cal esmentar les innumerables places carboneres als voltants, que evidencien el passat del carboneig al poble.

# desforestació # església # frontera # masia
Context històric i factors de despoblament
Origen assentament ÈPOCA BAIX-MEDIEVAL
1960 / 1983 abandonament, dictadura, subsistència

Observacions

Talaixà destaca pel fet de trobar-se al bell mig de l’Alta Garrotxa, entre la vall de Sant Aniol d’Aguja i la vall d’Hortmoier. El nucli és una evidència de l’Alta Garrotxa, gràcies sobretot a la indústria del carbó, la qual es va anar perdent al llarg del segle XX. També cal destacar en la seva història més recent, una mostra del moviment social que s’inicià en defensa de l’Alta Garrotxa a finals de segle passat. Gràcies a l’activisme social present, es va evitar que es tanquessin els camins que portaven el poble i es privatitzés la muntanya. El poble de Talaixà va quedar deshabitat el 1983 quan els últims habitants marxaren, tot i que quedà alguna masia allunyada del poble encara habitada. El motiu principal de l’abandonament progressiu de Talaixà va ser la crisi del carbó vegetal, entre els seixanta i setanta del segle passat, a causa de la implementació del gas butà, la qual cosa acabà amb una de les principals activitats econòmiques de la zona. A més a més, la postguerra havia empitjorat les condicions de vida que alguns dels seus habitants definiren com a “cases de fam i fred”. Finalment destaca la manca de serveis, la difícil modernització de la zona i la manca de bones comunicacions (no hi ha cap carretera que hi arribi) que agreujaren el progressiu despoblament. Després de l’abandonament hi hagué un petit repoblament quan el 1986 en Rodrigo “Rodri” Gómez Rodríguez, andalús de naixement i resident a Barcelona, s’establí a Talaixà juntament amb un amic amb la intenció de fer-hi una taverna que al final no s’acabà construint. El 1988 la família Racionero comprà bona part dels terrenys del poble amb la intenció de destinar les propietats a finalitats cinegètiques. Tanmateix, per evitar que es tanquessin els camins d’accés al poble es creà el Grup de Defensa de la Vall d’Hortmoier. En Rodri, el 1990, quedà com a únic habitant de Talaixà perquè el seu amic marxà, i al viure-hi evitava que la família Racionero pogués tancar els camins del poble. Per altra banda, el 1992 es declarà l’Alta Garrotxa com a espai d’interès natural i es protegí Talaixà i el seu entorn de possibles agressions. Actualment el poble està abandonat, però algunes de les cases més allunyades del poble i amb uns accessos mínims estan habitades o s’utilitzen com a residència ocasional. No obstant així, hi ha en el nucli dos refugis: el refugi lliure i el refugi del Centre Excursionista d’Olot on fan nit molts excursionistes, alguns dels quals fan el GR-11. Així doncs, . Encara que Talaixà està deshabitat hi ha una gran quantitat de gent que hi passa fent senderisme. Per altra banda, l’església de Sant Martí de Talaixà es va restaurar fa poc evitant que el deteriorament del pas del temps l’enderroqués. També hi ha hagut alguns intents fallits de rehabilitació d’algunes cases. Per altra banda, Hi ha diversos elements protegits per l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic: la masia La Quera i les restes de la seva antiga capella, la torre de Talaixà, l’església de Sant Martí i la masia la Masó.

Localització
Territori Girona
Comarca Garrotxa
Municipi Montagut i Oix
Estat / Situació actual Parcialment enderrocat
Coordenades GPS + UTM 42.301339 - 2.572155
Altitud 770
Com arribar?

Per accedir al nucli de Talaixà hi han diverses possibilitats: - Amb un vehicle tot terreny, des d'Oix cal agafar la pista rural sense pavimentar que porta a la Vall d'Hortmoier. Des d’allà la pista segueix, creuant la riera de Beget, i arribant al mas del Vaquer, des d'on en 20-25 minuts a peu s'arriba al poble. - A peu, des d'Oix s'agafa el sender d'Itinerannia fins a Talaixà. Aquest sender en arribar a la Vall d'Hortmoier coincideix amb el GR-11 que va de Beget a Sant Aniol. - A peu, des de Sadernes s'agafa el sender d'Itinerànnia en direcció a Sant Aniol d'Aguja, passant pel Pont de Valentí, i abans dels plans de la Muntada, a mà esquerra, hi ha un camí de bast marcat amb fites que rodeja la muntanya del Ferran per la banda de ponent i porta fins a Talaixà.

Imatges Ortofotomapes (abans i ara) aèria Mapa topogràfic