Presentació

El projecte posa el focus en els pobles abandonats com a element d’estudi des d’una anàlisi interdisciplinar, transversal i comparativa territorialment. L’objectiu és disposar d’una perspectiva històrica àmplia i acurada per tal de presentar propostes de futur que serveixin per revertir processos de despoblament o desequilibri territorial perquè puguin servir d’eina de treball per a les administracions i els agents locals. Es tracta d’un projecte coral que compta amb la participació d’un elevat nombre d’investigadors i institucions.

A mitjan 2018 es començava a gestar el projecte. La idea parteix d’una experiència docent de la Universitat Autònoma de Barcelona on els Pobles abandonats es converteixen en un “laboratori a l’aire lliure” i són analitzats des de diferents disciplines: l’arqueologia, la història, l’economia, la història, la geografia, l’antropologia...obtenint d’aquesta manera un dibuix força complet del seu estat actual, dels diferents processos històrics i de les causes de l’abandonament. S’aconsegueix així una radiografia de la vida quotidiana i local en diferents moments històrics. Per altra banda, l’Institut Ramon Muntaner I la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, aglutinen al seu voltant els diferents centres d’estudis locals i Comarcals abarcant tot el territori i, a on a més de les sinèrgies pròpies de la recerca local i comarcal, organitzen trobades i congressos als diferents territoris i han creat projectes, exposicions i debats com “el món agrari a les terres de parla catalana” o “patrimoni oblidat, memoria literaria”. A més a més, l’IRMU participa ens els diferents inventaris de patrimoni immaterial que s’estan realitzant arreu del territori (Terres de l’Ebre, Priorat, Penedès, Vallès i Menorca) .

Els territoris de parla catalana registren un elevat nombre de pobles abandonats, un fenomen que no és únic, ja que també el trobem a la resta de la península i també a escala europea, és el que podríem denominar per les seves característiques com a “patrimoni adormit”.

La tria de la denominació s’ha realitzat sota paràmetres europeus, ja que “pobles abandonats” és la terminologia més recurrent i que millor defineix l’objecte d’estudi: tots aquells pobles i unitats de població que han patit, en un moment o altre, un procés d’abandonament del seu territori i que s’ha traduït en diferents situacions com ara despoblament, semidespoblament, abandonament definitiu, reocupació, pobles petits estructuralment en perill, etc. La proposta de projecte ens ha d’aportar una perspectiva històrica i realista per endegar propostes de futur per a les diferents zones estudis i disposar de les eines necessàries per donar un nou ús a aquesta patrimoni latent o en vies d’extinció.

Las dades demogràfiques posen en evidència el procés d’urbanització del país i un abandonament progressiu, i a voltes excessiu, de bona part del territori, eminentment rural. Els diversos intents privats i públics dels darrers anys per intentar recuperar o aprofitar aquests espais abandonats no sempre han donat els fruits esperats. El que pretenem amb el projecte és realitzar una anàlisi del patrimoni humà, social i espacial, una radiografia de l’evolució del patrimoni europeu a l’escala del nostre territori (pirinenc i mediterrani alhora) i proporcionar instruments per a una reocupació eficient de l’espai.

El nucli del projecte serà la realització d’un Inventari dels Pobles Abandonats (IPAb) a partir de la recerca documental i del treball de camp. Aquest inventari també tindrà en compte aspectes urbanístics i de creixement, així com tipologies arquitectòniques, econòmiques, socials, culturals, paisatgístiques, funcionals o d’ordenació del territori.

Un dels objectius del projecte serà analitzar-ne la història de manera policèntrica i explicar les múltiples casuístiques dels despoblaments i, en alguns casos, els fracassos de possibles repoblacions. L’estudi d’aquestes transformacions ens permet valorar quines han estat les dinàmiques i posar-les en relació amb la situació socioeconòmica actual, establir models de previsió i propostes d’accions executives per afavorir el desenvolupament dels diferents territoris.

Per assolir aquests objectius l’enfocament de l’estudi entorn als processos de despoblament ha de ser transversal, interdisciplinari i sistemàtic, dels casos existents i dels mecanismes que poden donar com a fruït la recuperació o l’aprofitament segons les àrees d’influència.

Els espais territorials en què s’ha estructurat la recollida de dades i l’anàlisi segueix el model de les vegueries establert el 2017 pel que fa a Catalunya i en la resta de territoris de parla catalana s’ha seguit el seu model d’estructuració territorial o l’establert com a unitats pels coordinadors territorials.
Els grups creats han estat: G1-Barcelona; G2-Penedès; G3-Catalunya Central; G4-Tarragona; G5-Girona i Catalunya del Nord; G6-Lleida i Franja mig (Llitera i Baix Cinca); G7-Terres de l’Ebre i Matarranya; G8-Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà i Andorra; G9-Pallars Jussà, Ribagorça i Aran; G10-Nord de Castelló; G11-Comarques Centrals Interiors; G12-Comarques Centrals Valencianes; G13-Mallorca; G14-Menorca i G15-Eivissa.

  • Arribar a elaborar una diagnosi amb unes conclusions generals que ens permetin establir comparatives amb d’altres realitats a nivell europeu per tal de facilitar eines que permetin afrontar el futur.
  • Que les diferents unitats/ espais proposats per a l’estudi actuïn com a jaciments a l’aire lliure, espais per a la recerca des de diferents formes d’aproximació.
  • Obtenir dades sobre els efectes reals de l’economia, la política, els comportaments socials i les ideologies esdevinguts durant els darrers 150 anys (i tenint en compte processos que poden remuntar-se a èpoques anteriors)
  • Generar sinergies de treball cooperatiu entre la Universitat (recerca + innovació docent), els centres d’estudis de recerca local i comarcal (recerca+ transferència de coneixement) i institucions públiques/privades amb l’objectiu d’incidir en la transformació del territori i que tingui incidència en la vida de les persones i en l’entorn en el que viuen.
  • Generar projectes que puguin derivar en activitat econòmica. Determinar si a partir de l’existència o proposta d’inversió de certs sectors (turístic, industrial, etc.) es poden projectar i incentivar àrees d’influència que afavoreixin les possibilitats de desenvolupament de territoris, i per extensió l’aprofitament de poblaments fins ara abandonats.
  • Es tracta d’un projecte polièdric que pretén abordar el tema des de diferents perspectives i és en aquest sentit que s’escau una col·laboració més àmplia, on els actors del model d’innovació “4h+1” estiguin presents: Recerca//Administració//Sector privat-industrial//ciutadania// Mediambient”.
  • A l’apartat “Altres Veus” es pretén redoblar l’anàlisi històrica a partir d’estudis i recerques locals amb característiques universals de tot allò que forma part de l’evolució del territori en un marc institucional i polític, des de fenomens concrets (bandolerisme, guerres, epidèmies, fronteres, etc.) fins al rol fonamental d’alguns actors (elits locals, administració, duaners, inspectors locals, eclesiàstics, etc.).
  • Projectes docents/universitaris amb la participació dels centres d’estudis
  • La realització del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs els anys 2019 i 2021
  • Un congrés internacional per difondre, donar visibilitat al projecte, establir comparatives i assolir solucions i eines conjuntes a escala europea (2022)
  • Recerca/difusió
  • Projecte interuniversitari
  • Possible projecte europeu